L'antic càmping La Sardana de Blanes va viure ahir una jornada tensa. A tres quarts de dotze del migdia es va declarar un incendi en un improvisat cobert construït amb plàstics i vares de metall perforades que va ser completament sufocat per tres dotacions de bombers. Tot i que el sinistre va tenir lloc a escassos cinc metres de diverses caravanes habitades no va caldre desallotjar ningú en no haver-hi dins el cobert substàncies inflamables. De resultes del foc van quedar afectades diverses alzines que envoltaven l'ensostrat. No és la primera vegada que es declara un incendi d'aquestes característiques en aquest campament; l'any passat ja s'hi va cremar una caravana.
Es desconeixen les causes que van provocar el foc, però els residents sospiten que ha estat provocat per uns joves que van expulsar del recinte la nit de diumenge passat en trobar-los "fumant porros i bevent cervesa", com apunta Antonia. Aquesta arrendatària de l'antic càmping explica que, en foragitar aquest grup "de tres o quatre joves amb els cabells llargs lligats en una cua, motxilla i litrones de cervesa que s'havien col·lat" al recinte, els van etzibar un "ja sabreu el que és bo". D'aquí, la seva desconfiança.
Altres veïns que encara viuen a les caravanes que mantenen dins el càmping afegeixen que aquesta és una situació habitual. Valentina explica que resulta freqüent trobar-se amb desconeguts dins La Sardana. La porta d'accés que hi ha entre el carrer de la Muntanya i l'avinguda Europa resta tancada per tots aquells que no són inquilins però l'estat de conservació de les tanques perimetrals permet que gairebé qualsevol persona pugui entrar al recinte. De fet, gran part del filat metàl·lic situat a la zona dels antics búnquers de la guerra civil estan tombats i no és necessari escalar-los. A més, també es pot accedir al recinte escalant una part de la penya que dóna al carrer del Mas Marull.
Les contínues incursions de desconeguts són part del motiu pel qual els residents del càmping no es van poder fer càrrec de l'incendi en un primer moment, ja que van determinar segellar o arrencar les preses d'aigua de les parcel·les deshabitades -entre aquestes, la del cobert cremat-, per evitar les bretolades dels joves que, en més d'una ocasió, les deixaven obertes perquè anessin rajant. Aquest detall va ser suficient per impedir als veïns connectar una mànega d'aigua a una aixeta mentre esperaven l'arribada dels bombers.
Campistes fins al 2015
Actualment, La Sardana ja no té funció de càmping però encara hi ha set famílies que hi viuen de forma permanent i d'altres que ocupen les seves parcel·les de manera ocasional. En total, una comunitat d'unes 30 persones són les que en fan ús. Tant Antonia com Valentina expliquen que, en virtut d'un contracte amb la propietat del recinte, podran allotjar-se en les seves caravanes fins a l'any 2015. Ara bé, els residents de La Sardana no disposen de tots els serveis. Per exemple, Valentina explica que la companyia de llum fa temps que els ha tallat el subministrament perquè "l'antiga arrendatària del càmping va marxar sense pagar una factura de 1.800 euros".
Antonia i Valentina expliquen que tots els inquilins del recinte s'encarreguen d'anar recollint els elements que s'han de llançar i que s'han anat acumulant al llarg del temps i que han sembrat el càmping de ferros, plàstics, rajoles trencades, fragments de caravanes i altres materials. També són els mateixos veïns els encarregats de reparar les tanques que resten caigudes. Per això és fàcil trobar entre el filat metàl·lic algunes estaques improvisades per indicar el perímetre de la propietat.
